Contenu
Recueilli par Mehmoud Aleḥyan. Ikker uɣerda d tɣerdayt, idjen n wass, yyen amecli nsen ikk lemsi, ffɣen : aɣerda ad izdem, taɣerdayt ad tessired. Nnan wi zzaren l tiddart ad imḍey amecli, issexsey lεafit. Aɣerda, deɣya izdem. Idwel l tiddart nnes. Iṛẓem taqbuct ad imḍey, tuḍa-y-as dis tcacit nnes.
Yuẓẓeḍ s uɣenja a tt yisi, yuḍa-y-as. Issitef fus nnes ad irza-y-aɣenja, iqqim din ufus nnes. Inna a dd yisi fus nnes saεa yuḍa din qaε netta. I tedwel tɣerdayt l tiddart nnes ul tufi-y-aɣerda. Tenna " Axemma ad yili izeddem !" Tekker ad temḍey ula-d nettat. Tuf amecli nnes icnu, tessexsey xfes. Teqqim tettṛaεa metta yus dd urgaz nnes.
Iwa tuḥel i tmeṛεiwt, tuc i tnujiwin nnes ad tcent. Tcent. Tuc asent aysum. I teqqel ukk adday n teqbuct nnes, temmuter dis tcacit d uḍaṛ n uɣerda. Tenna i tnujiwin nnes :
– Rremt i-dd aysum n uɣerda inuɣ ! Iwa rrent as, day yict twessart tuɣ tetcu amur nnes. Tenna-y-as :
– A lalla ! Nettc tciɣ t. Metta ad am uceɣ afuḥ sukk ḍaṛ inuɣ...
Teqqel tɣerdayt maykk ala teyy ammen ad tessekker aɣerda nnes. Teffeɣ l teymart tenna-y-as : A taεεa, a taεεa ! Uc i-dd idjen n uzaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ ! Tenna-y-as teymart :
– Awy i-dd aylas ad am uceɣ zaff ! Tiweḍ l uyemmun tenna-y-as :
– A yemmun, a yemmun ! Uc i-dd aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ !
Inna-y-as uyemmun :
– Awy idd aman ad am uceɣ aylas ! Tezzirref l yiɣẓeṛ tenna-y-as :
– A yiɣẓeṛ, a yiɣẓeṛ ! Uc i-dd vva, vva ! A t uceɣ i yemmun, i yemmun ! Ad i-dd yuc aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ ! Inna-y-as yiɣẓeṛ :
– Awy i-dd tiwacunin ad i-dd ṛekḍent !
Teẓṛu tiwacunin, tenna-y-asent :
– A tiwacunin, tiwacunin ! Rwaḥemt ṛekḍemt ikk iɣẓeṛ ! Ad i-dd yuc aman ! A ten uceɣ i yemmun ! Ad i-dd yuc aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ ! Nnant as twacunin :
– Awy aɣ dd tarkasin ad am neṛked !
Teqqel l uxerraz tenna-y-as :
– Axerraz, axerraz ! Uc i-dd tarkasin, tarkasin ! A tent uceɣ i twacunin ! Ad ṛekdent ikk iɣẓeṛ ! Ad i-dd yuc aman ! A ten uceɣ i yemmun ! Ad i-dd yuc aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ ! Inna-y-as :
– Awy i-dd idjen n uydi !
Tessiwel d uydi, tenna-y-as :
– Ay aydi, ay aydi ! Uc i-dd idjen n ugzin ! A t uceɣ ukk xerraz ! Ad i-dd yuc tarkasin ! A tent uceɣ i twacunin ! Ad rekḍent ikk iɣẓeṛ ! Ad i-dd yuc aman ! A ten uceɣ i yemmun ! Ad i-dd yuc aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ ! Inna-y-as :
– Awy i-dd utcu !
Temmuter yict tmeṭṭut, tenna-y-as : –A tameṭṭut, tameṭṭut ! Uc i-dd utcu, utcu ! A t uceɣ ukk ydi ! Ad i-dd yuc agzin ! A t uceɣ ukk xerraz ! Ad i-dd yuc tarkasin ! A tent uceɣ i twacunin ! Ad ṛekḍent ikk iɣẓeṛ ! Ad i-dd yuc aman ! A ten uceɣ i yemmun ! Ad i-dd yuc aylas, aylas ! A t uceɣ i taεεa, i taεεa ! Ad i-dd tuc zaff ! A zzis iniɣ argaz inuɣ !
Tuc as tmeṭṭut utcu. Tuc i ukk ydi. Yuc as agzin ; tuc i ukk xerraz. Yuc as tarkasin, tuc int i twacunin. Ṛekḍent ikk iɣẓeṛ. Yuc as aman, tiwy in ukk yemmun. Yuc as aylas. Tiwy i i teymart. Tenna-y-as :
– Iwa, kkes zaff ! Tekkes zaff si tejlalt nnes. Taymart, tuɣ ttett aylas. Iwa teqqim day ttekkes izaffen. Taymart, tenna-y-as : –Awd cemm !
Taɣerdayt, teqqim day ttekkes. Iwa qa may dd tiwey teymart tinez ttett aylas, taɣerdayt tella ttekkes i d izaffen. Ttekkes, ttekkes, al-d as dd terru tajlalt nnes d taqellalt. Tekker teymart ttmenzeɣ yawka tṛetx it : temmut. Anday.
Contenu
Yict tikkelt, ikεeb d wuccen tuɣ lluẓen. Nnan ad ffɣen l yidjen n iyṛan ammen ad acren lebṣel (aẓalim). Itnin, tuɣ ssnen ayen n iyṛan. Inna yikεeb ukk uccen :
– Cḥal ɣrec illan n tmusniyin ?
– Qa izaffen inuɣ d timusniyin.
– Nettc, tella ɣri day yict d uzgen.
Ẓwan, utfen l iyṛan. Uccen amelluẓ, ijnu i tmurt itett. Ikεeb, ca-d mikk itcu, ikker, iqqel metta yutef d uqbun n terga. Ammen, ammen al-d sellen i bab n iyṛan. Ikεeb, iṛwel d uqbun. Uccen irza ad iffeɣ d uqbun, ul izmir : tuɣ itcu-y-aṭṭaṣ. Tessuf tdist nnes.
– Iwa ssufeɣ iman nnec ! Tennid qa izaffen nnec d timusniyin !
– Ul zmireɣ. Ini yi-dd manec ala yyeɣ.
– Tessend a dadda, nettc tella ɣri yict d uzgen, anday. Cekk, tεelmed aṭṭaṣ n tmusniyin !
– Ṛeḍl i-dd may zzeg ala ffɣeɣ !
– Ad ac ṛedleɣ azgen n tmusniyt. Tessned may sad teyyed ! Qqen tiṭṭawin nnec, teyyed tinsa nnec l ujenna.
Mi dd yutef ukerraz ad iɣill temmud, a cekk izerr. Cekk, ṛwel ! I dd yutef bab n iyṛan, yuf uccen i tmurt issuf. Iɣill an iqqujjeε. Yisi t issufɣ i sikk iyṛan nnes. Day iṛeẓm as yawkan ikker ittazzel al iḍeṣṣ f ukerraz. Inna-y-as uyen n urgaz :
– Nnit a cekk ṭṭfeɣ ad ac ccneɣ.
Iẓwa wuccen. Ukk brid nnes, immuter idjen n urgaz tuɣ inyu taserdunt. Immuter udi n urgaz, iqqim isridul. Iyyu iman nnes iqṛed. Ikk yiweḍ zzat bab n tserdunt, inna-y-as :
– Ay tɣul ac ! Ssiwḍ iyi l tenwalt inuɣ ! Lliɣ qeṛḍeɣ, ul zemmreɣ ad yureɣ. Ukk mezwar, yuyyey urgaz. Ukk nekkaṛu, isseny i. Ẓwan, ṭṭfen abrid.
Ayen n urgaz, iṭṭeṣ s uzuzen n tyuri n tserdunt. Uccen, immuter tiṭṭawin n urgaz qqnent, yuẓẓed l tεukkatin n wuddi. Ca-d mikk iftec yict, isew udi nnes, issuf it amzun tella tetcuṛ. Ul idji ula-d yict itcuṛen. I tiweḍ tserdunt zzat tanwalt n wuccen, inna ukk rgaz :
– Atan iwḍeɣ. Kker ! Nettc, sad hwiɣ.
Bedden ; ihwa wuccen. Bab n tserdunt, iṭṭef abrid l tmurt nnes d warra nnes. Yiweḍ zzat tiddart nnes. Ffɣen ɣres warra nnes. Inna-y-asen :
– Kkset ayen n tεukkatin n wudi si tserdunt, tella tuḥel ! Kkren uyen n warra yyen may d asen inna baba tsen. Ca-d tenn fetcen tneffeṛ xef sen. Qa tcuṛent s waḍu.
– Man ayu a baba ?
– Manec ?
– Tiweyd aɣ dd udi niɣ aḍu ?
– Ah ! D uccen n ubrid aykk iyyen tiyti-yu ! Ssɣed a taserdunt !
Afey, zzirref yam al zzat tanwalt dey neṛẓem ukk uccen. Ṣṛeε din ! Awey dd uccen idder niɣ a cemm nɣeɣ ! Teẓwa tserdunt al tma ɣer tt yuzen bab nnes. Teṣreε din. Teyyu iman nnes temmut. Teqqim ammen al dd teffeɣ tuccent si tenwalt nnes. Teqqel dis ; tenna ukk uccen :
– Tella tesbilliw tserdunt !
Inna-y-as :
– Hic ! Tella temmut. Asses tajlalt inuɣ d tenn nnes a tt ssufɣeɣ l beṛṛa ! Tuɣ as awal tmeṭṭut nnes. Ikk tusses tijulal nsen, tekker tserdunt tbedd. Teṛwel zzis l bab nnes. Tuccent, teqqes d imeṭṭawen al teqqaṛ : "Nettc, qqaṛɣ ac tella tesbilliw ; cekk teqqaṛḍ i-dd ul telli tesbilliw !"
Teṭṭef tserdunt abrid. Ca-d mi tufey afuḥ teẓẓeṛmeḍ f wuccen. Netta, ca-d mikk yuɣ tiyti, yini "Allah" al-d awḍen l tiddart n urgaz. Ikker ifetc asen tissast nsen. Iṭṭef uccen, inna-y-as :
– Ha maɣer qa s tṣebḥi gidec yyiɣ, cekk, tucerd iyi ? Icekkl i, yisi dd axedmi, iẓemḍ i. Inekḍ as qaε ilem nnes. Iqqim issekfus as tisent d tfelfelt.
Ikk yuḥel, issekker taserdunt a t tessiweḍ l tenwalt nnes. Tisi t tserdunt, teẓwa ṭṭabadeg, ṭṭabadeg, al tenwalt n wuccen. Tṛeẓm as. Nettat tedwel l id bab nnes. Uccen, iqqim ittwezwez al itteṛqiqif. Ffɣen warra nnes. Ufen t ammen. Ssitfen t l jaj n tenwalt ; ɣillen an baba tsen tuɣ iqṛef. Kkren yyn as imuɣad ammen ad izzi. Netta, ikk izzi, iqqim ississiy ayen n wudi iswu ukk mezwar. Arra nnes, mmutren udi, kkren tellɣen t al ssehruruyen. Yuden iqquṛ ɣeẓẓen t. Anday.
Contenu
Idjen n wass n laẓ d tɣaṛt, ikker uyṛaḍ iffeɣ agd wuccen d yinsi ad ṭṭfen maykk ala tcen. Ẓwan, ttafyen, ttafyen al-d awḍen iɣeẓṛan. Mmutren idjen n uɣyul. Ṭṭfen t. Qqimen i tmurt. Xsen ad as ɣersen, bḍan t. Issekker uyṛaḍ uccen, inna-y-as:
– Bḍa-y-aɣ dd, cekk ay uccen !
Ikker wuccen ibḍa-y-asen. Yuc asen, i ca-d idjen, amur nnes. Ayṛaḍ, ikker ittmenzeɣ. Inna-y-as :
– Manec ! Nedwel dd d tuta ! Axemma, ul teɣṛid cay ? Day issusem yawkan yuẓẓeḍ ɣres s waccaren nnes. Ixeṛw as alli nnes; iyr i i tmurt. Uccen, iqqujjeε. Inna uyṛaḍ ikk insi :
– Bḍa-y-aɣ dd, cekk tessned !
Ikker yinsi ibḍa ula-d netta s imuren am imezwar. Inna ukk yṛaḍ :
– Aɣ ac a dadda ! Wu, i cekk ! d wu, i cekk ! atan ula-d wu, i cekk ! Inna-y-as uyṛaḍ :
– Cekk, tessned ! Axemma, teɣṛid ! Mani teɣṛid ?
– Nettc a dadda, ɣṛiɣ ukk xerbic dey ttwaxṛawen id walli. Ay xfes irru yinsi. Anday.
Contenu
Idjen n wass, insi tuɣ imdukul d wuccen. Xsen ad acren mala tcen : itnin, tuɣ lluẓen. Ffɣen. Mmutren idjen n uṣeṛṛaḥ (ameksa). Ucern as idjen n wufric ameqqṛan. Yisi t wuccen l tenwalt nnes. Iqqen taflewt f yinsi. Idju t i beṛṛa.
Uccen, iɣres ukk ufric. Iqqim i jaj n tenwalt nnes. Insi, iqqim iqqaṛ as si beṛṛa :
– Uc i-dd wenn iteqqsen ikk lemsi !
– Dej iyi xfec !
– Uc i-dd wenn iccuffuten ikk lemsi !
– Dej iyi xfec !
– Uc i-dd wenn iẓẓinẓiṛen ikk lemsi !
– Dej iyi xfec !
– Uc i-dd day ilem nnes !
– Aɣ ac !
Yuc as ilem n wufric. Iṭṭf i yinsi. Yisi yict teɣrit. Iyyu iman nnes d bab n wulli ; iqqim ittcat ikk ilem n wufric. Cad mikk yutu tiyti, iẓga "Ay ! Maɣer d nettc ? Ac d wenn illan i jaj n tenwalt !" Iwa day tiyti, sent, isell wuccen. Ikkwed. Tuɣ iɣill d aṣeṛṛaḥ. Iṛwel. S tiwdi u-lli sa dd idwel al yiḍ.
Insi, netta, yutef l tenwalt n wuccen. Iqqen taflewt, itcu ufric. Iṭṭef ilem nnes, ifeqṛ i. Irru t id am tbuṣeyyart. Uccen, yuḥel, idwel ad yatef l tenwalt nnes. Yuf it teqqen. Issen d insi ay dis tuɣ yutfen. Inna-y-as :
– Uc i-dd wenn iteqqsen ikk lemsi !
– Ammen tennid llu !
– Uc i-dd wenn iccuffuten ikk lemsi !
– Ammen tennid llu !
– Uc i-dd wenn iẓẓinẓiṛen ikk lemsi !
– Ammen tennid llu !
– Uc i-dd day ilem nnes !
– Aɣ ac ! Izerr as t. Uccen, tuɣ iɣill sad yaf ilem am umezwar ; saεa yuf i am tbuṣeyyaṛt. Iẓwa wuccen iccuccen. Idjull ad iṭṭef insi tikkelt nniḍen. Anday.
Contenu
Ikker idjen n wass wuccen iffeɣ l yinsi inna-y-as :
– Manec tennid metta necrez imendi s senn iyet neɣ ? Assu, tella tbica !
Irru xfes yinsi :
– Ay uccen, ul zemmerɣ agidc cerzeɣ. Nettc d ameẓẓyan ; cekk d ameqqṛan. Manec sad neyy i beṭṭu mi nemjer ?
– Hic ! maɣer tekkwded ?
– Iwa, manec ?
– Ufiɣ ! Tessned manec ! Sad necrez, nemjer. Mi nesseṛweṭ, ad nebḍa.
– Cekk, tellid tettjewwqed ! Manec sad neyy i beṭṭu ?
– Sad neyy tamzazzart. Wenn izzaren l unṛaṛ ad yisi imendi.
– Iwa manec sad yyeɣ ? Nettc, tinsa inuɣ d timeẓẓyanin ; ul zemmerɣ ad afyeɣ am cekk. Texsed ad iyi tezzared ! Cekk, day idjen n uṣurif ad tawḍeḍ anṛaṛ !
– Hic ! Cekk, d ameẓẓyan, ad tzemred ad tafyed. Day ul tekkwed ! Nettc, d ameqqṛan d amiẓay. Ukk nekkaṛu, ffɣen, cerzen. Qqimen al ikk yiweḍ imendi, mejren t.
Iwyen t l unṛaṛ, fesren t dis ammen ad iqqaṛ i tfuyt. Yuden icnu, ẓṛen anṛaṛ ; nnan ad yyen tamzazzart l uyetca nnes, mi dd tenqeṛ tfuyt. Ẓwan l tidrin nsen.
D iḍ, ikker yinsi issufeɣ arra d tmeṭṭut nnes. Issers in i tmewwin tuffirin idisan n ubrid. Tameṭṭut nnes, idj it zzat anṛaṛ.
I dd tuley tfuyt, iffeɣ yinsi l wuccen ammen ad azzlen. Uzzlen. Uccen, tuɣ inna sad izzar danis ameddukel nnes d ameẓẓyan.
« Idjen, senn, azzel ! » Ufyen. Uccen tuɣ iḍeṣṣ. Iɣill sad izzar. Iẓwa ammen al-d immater insi zzates.
– Manec ay uccen day yudu ay dd tiwḍed ? Uccen, iɣill d insi. Netta, ul issin mmis n yinsi.
– Ah, insi ittafey ! Aykk inna wuccen jaṛ as d yiman nnes. Iṭṭef abrid ittafey ujaṛ n umezwar.
– Hic, mani tellid ay uccen ? D insi nniḍen aykk issiwlen.
– Iwa ay insi, nniɣ a cekk djeɣ ad tazzled ; cekk d ameẓẓyan. Tuɣ yyiɣ ac ukan asul.
– Afey !
– Ad iyi tezzared ? Hemm... !
Iẓwa wuccen inekkeḍ abrid. Iɣill an insi illa deffres. Ikk tuɣ sad yaweḍ anṛaṛ, immuter tinsitt. Iɣill d insi. Tenna-y-as
– Zzareɣ cekk, a dadda uccen ! Imendi, inuɣ !
Iẓwa wuccen iccuccen. Idjull ad iṭṭef insi tikkelt nniḍen. Anday.
Contenu
Idjen n usekkwas, tuɣ aṭṭaṣ n tbica. Uccen d yinsi xsen ad cerzen. Ffɣen, ẓṛen tamurt. Ẓẓan ẓṛuḍeyya.
Qqimen al dd tyem, ffɣen a tt ẓṛen. Mmutren tamiṛa nsen d tameqqṛant, nnan ad qqimen al uyetca nnes ammen a tt kksen.
Ammen aykkyyen : i talya n tfuyt, kkren. Iwḍen l iyṛan. Ul ufin manec ala yyen i beṭṭu.
Inna yinsi ukk uccen : "Nettc, ad isiɣ adday ; cekk, isi-y-ajenna."
Kksen ẓṛuḍeyya nsen. Insi yisi-y-adday ; iẓwa iḍeṣṣ. Uccen yisi-y-ajenna ; yuf i day d tyuya. Iẓwa ittmenzeɣ. Inna-y-as : "Nnit ! Al tikkelt nniḍen !"
Mullu nniḍen, xsen ad cerzen imendi. Cerzen t. Ẓwan. Al idjen n wass, nnan ad mejren. Uccen, iɣill am umezwar. Iɣill ẓṛuḍeyya am imendi. Inna ikk insi :
– Assu, nettc, ad isiɣ adday ; cekk, isi-y-ajenna !
Inna-y-as yinsi : Wah a dadda ! icnu may tennid aṭṭaṣ, aṭṭaṣ !
Ffɣen l wurtan ad mejren. Insi, ikkes ajenna n imendi, iẓwa iḍeṣṣ am umezwar. Uccen, iqqim iqqaz tamurt. Yuf day call d iẓewṛan. Iẓwa wuccen iccuccen. Idjull ad iṭṭef insi tikkelt nniḍen. Anday.
Rôle
Linguiste
Biographie

Maarten Gosling Kossmann, né le 5 février 1966 à Zuidlaren (Pays-Bas), est un linguiste néerlandais spécialiste des langues amazighes. Il s’est particulièrement intéressé au parler amazigh de Figuig, auquel il a consacré sa thèse intitulée Grammaire du parler berbère de Figuig. Il est également l’auteur de nombreux articles scientifiques portant sur la langue et la littérature orales amazighes de cette région.
Depuis le 1ᵉʳ avril 2017, il occupe le poste de professeur de Berber Studies (études berbères) au sein du Leiden University Centre for Linguistics (Université de Leiden).
Les travaux de Maarten Kossmann couvrent plusieurs domaines de la linguistique :
    - la description des langues amazighes, en particulier celles du nord de l’Afrique
    - l’histoire et la reconstruction linguistique des langues berbères
    - le contact linguistique, notamment entre le berbère, l’arabe dialectal et d’autres langues africaines comme le songhay ou le haoussa
    - l’étude des oralités et des littératures orales berbères, telles que les contes et récits traditionnels
    - l’influence des langues d’héritage marocain sur le néerlandais, dans le cadre de recherches sur le multilinguisme en Europe
Il a également publié plusieurs études linguistiques sur d’autres variétés berbères, telles que le touareg et le rifain.

Photo de profil
Maarten Gosling Kossmann
Explication / Paroles / Traduction

Mmi, u ya mmi !

Si teẓwid, yemmac tella y lehmum.
Ul tessin tetcid ula teksid.
Lḥeṛ r n nefṛaq iεweṣ mikk idum.

Cekk a mmi y cceṛq, yemmac wḥedha y leṛb.
Waxxa tellid bεid, lexyal nnec zzati.

Mi dd irsu lemεac lluẓex ; u xfi yeṭṭeṛb.
Ul inux itcuṛ. Lxaḍeṛ inux i fat i.

Ya Sidi ṛebbi, ṛṛeḥmet nnec tella teqreb.
Wi d ac iεeyyḍen si lεebd nnec, it i.

Mi xfi yḍaq lḥall, ffex l beṛṛa.

Mlaqix d iεezray ; icewwec dd wul inux.
U ma beyya day dewlex dd mεa jeṛṛa.

Usix dd l tiddart illex i lxaḍeṛ inux.
Ameḍṛa, ya ṛebbi, amḍṛa-y-amḍṛa
Sad dd yas uleεziz n tsa d wul inux ?

Amensi s ccuṛba mi kidi tellid
Wala s lmeṛget mi texwa tiddart.
Dεix i lefjer d izegnan n yiḍ.

ṛebbi wl ittxeyyeb ṛṛja n twessart.
ṛeẓq ax dd, a ṛebbi, idjen n wul n neḥdid
Ammen an neṣbeṛ i ddunit taeddart.

May san nini y zzman cc iyren bεid ?

Idju yi weḥdi iyyen tawessart.

Ppac iyyen argaz, nnix a yi yeṣṣbeṛ.
Saεa netta wjaṛ : ielb iyi y lefṛaq.

Ṣaṛay asusaε d cḥal ay leqṣeṛ
Walu tteḥracet day mta y ṣṣqaq.
Mta texsed, xlaṣ, kfa cc n nmehjeṛ.

Rwaḥ, qabl ayax. Necni, nella nḍaq.

Ul itessen lḥeqq n nwaldin day wikk ijeṛṛben, iεawed, ijeṛṛeb lḥeṛṛ n useymi.

Ad iṛḥem ṛebbi flan d as innan i yemmas :
« Amḍṛa tu texsed iyi ammen llix xsex yudu Muḥemmed mmi ?»

Artiste référencé